1. |
Abisme i perill
04:22
|
|
||
|
Des que arribem com les volves de neu
Tots esperem la calor que se'ns deu
Abisme i perill
Amar, ser amat
No aprens la lliçó i ja et toca ensenyar
Bramen els braus per a no ser ferits
Però totes les feres tremolen de nit
Abisme i perill
Amar, ser amat
Ningú ha vist el buit abans de saltar
Tinc quatre margalides
I vinc a regar-les tots els dies
Oh l'alegria que em porten
Jo vull regalar-la pa' que em torne
Demà de nou
Saps?
Ningú et deu una llar
Cal fer un foc i esperar
Abisme i perill
Amar, ser amat
Què fràgil el fil que ens té a tots lligats
Tinc quatre margalides
I vinc a regar-les tots els dies
Oh l'alegria que em porten
Jo vull regalar-la pa' que em torne de nou
|
||||
2. |
Karaoke
04:11
|
|
||
|
La il·lusió que hem posat
tots els tombs que hem donat i pa' què
-karaoke-
Contrallum
i aquell vers
que va nàixer
mirant-te el tatuatge un estiu
Els meus ulls
van seguint la lletra al peu
però el meu cap no enten bé les paraules
Un desig infantil
la nostàlgia premsada en vinil
-karaoke-
i els meus ulls tots mullats
quan cantava en l'estudi
aquell vers tatuat
Oh, confessions
amb el cor en les mans
-karaoke-
com la llorona en el club
rotllo Mulholland Dr.
Els meus ulls
van seguint la lletra al peu
però el meu cap no enten bé les paraules
Quanta sang vols donar
al ritual de la glòria i del fang?
-karaoke-
i el tatuatge: una llar
on mirar-me i saber
si tinc brutes les mans
Els meus ulls
van seguint la lletra al peu
però el meu cap...
Nadie quiere meterse en el barro
sólo queda respuesta aprendida
en la nube un espejo de vida
convierte el cariño en un flujo de datos
¿Dondé queda el impulso homicida?
¿Con qué clic se sublima el primate?
¿Cuánto callas y cuánto hablarías
si una comitiva no fuera a quemarte?
No te mientas poniéndote a parte:
tú también pedaleas la rueda
y que se muera quien sea si eso te hace brillar
sólo quieras follar y poder, poder follar.
Els meus ulls
van seguint la lletra al peu
però el meu cap no enten bé les paraules
Els meus ulls
van seguint la lletra al peu
però el meu cap...
Els meus ulls
van seguint la...
|
||||
3. |
Foto de família
03:15
|
|
||
|
Tinc el sol de migdia a les pupil·les
Veig tant clar que no veig res
En trobe constelat entre dos vides:
la que marxa i la que ve.
Mon pare és un colom
ma mare un unicorn
jo no sé fer peu sense envolar-me.
Quan veig un teuladí
prenc les pedres del camí
pa' clavar-me pes a les butxaques
i així anem anant.
Vaig surant a quatre dits de la gespa:
agafeu-me de la mà.
Quantes voltes heu dit primavera
i en el cel s'han fet eixams?
Mon pare és un colom
ma mare un unicorn
jo no sé fer peu sense envolar-me.
Quan veig un teuladí
prenc les pedres del camí
pa' clavar-me pes a les butxaques.
Tinc debilitat per la bellesa
quan allò bell és inútil del tot.
El meu ofici és caure menre pense en com caure.
Mon pare és un colom
ma mare un unicorn
jo no sé fer peu sense envolar-me.
Quan veig un teuladí
perd les pedres que agafí
i a on tenia em creixen ales
a on tenia el cap em creixen ales
i a on tenia jo el cap?
I així anem anant.
|
||||
4. |
Les aventures de mai
04:12
|
|
||
|
En l'andana hi ha un fantasma amb ulls de gat
que vigila els nostres somnis.
El tirà el pare a la sèquia i ha tornat
a rondar el colomer.
El temps s'adorm amb westerns de John Ford:
una vaca és com un temple,
que s'entén igual a Texas, Bonrepòs, Nevada i Poble Nou.
Més enllà de la porxada se'n van
estornells
deixant el cel despullat
sense temps
les aventures de mai
de mai
Sé d'un lloc on el crepuscle és ben llarg.
De les cues tallades han sorgit perfectes sargantanes
i els rats penats en cercles per la nit que naixen dels fanals.
Hi ha un banc on raonar i fer-se vells:
porteu-me, oh, germanes,
que vull tornar al joc d'estar desperts
somniant que estem somniant.
Més enllà de la porxada se'n van
estornells
deixant el cel despullat
sense temps
les aventures de mai
de mai
Sé d'un lloc on el crepuscle és ben llarg.
|
||||
5. |
La pena pren formes
04:12
|
|
||
|
(a Raül Agustí, sempre jove)
Sé que he perdut coses que ja ni recorde
Cada volta que arriba juny les trobe
Cada volta que arriba juny te trobe en somnis
I parle amb tu
Com fan els vells amb les ombres
Tornant a l'estat més pur: sóc jove
Cada volta que arriba juny te trobe en somnis
El tacte humà:
Dits en pantalles on corre
La vida, un cavall domat
(Si tanque els ulls et veig
fent-la anar al pas amb calma tendra)
I parle amb tu
Seguint patrons de cant de balena
Cada volta que arriba juny, la pena
Cada volta que arriba juny la pena pren formes.
T'ho jure, nano, és una merda tot el que ens està passant
Vivim quiets a l'espera del següent reflex condicionat
Et conte:
De tant en tant Rosella em diu t'estime però parla amb tu
I jo la estime a ella cada volta que estem prop de juny
Et conte:
La gent vol brillar molt, hi ha tanta llum que ningú veu a un pam
La música és un xicle més, el món mastega novetat, novetat, novetat
T'ho jure, nano, és una merda tot el que ens està passant
Vivim quiets a l'espera del següent reflex condicionat
Jo encara faig cançons i encara busque quin és el motiu
Te n'he fet ja unes quantes, sempre arriben com flamencs d'estiu
Sé que he perdut coses que ja ni recorde
Cada volta que arriba juny les trobe
Cada volta que arriba juny te trobe en somnis
|
||||
6. |
Com diu la gent major
04:30
|
|
||
|
Diu Enric
que després que l'àvia va morir
el vell tancava amb clau les portes
per passar-se moltes hores
ballant sol a El Sifoner
I diu Dolors
que quan la Lola va perdre el marit
seguia viatjant a Andorra
i als hotels retrats de boda
de Ricardo vora el llit
i el rellotge tic tact tic tac tic
Ai, amor,
voldria dir-ho tot de colp
si viure és només un moment
com diu la gent major
Jo toque terra
amb una foto vostra a la cartera
per veure el fruit abans que la moneda
recordar que la cirera
té, després i abans, hivern
Peixos que somnien:
imaginen que remunten la corrent
Qui té la saviesa d'abraçar-se al vertígen del moment?
Querido chaval:
disfruta el solazo de julio
que no va a durar
amor de bisonte
lujuria de viento y rosal
te he visto enfilar
sin parpadear
el arcén de tu vida
refugio de un sueño
que parece real
Ai, amor,
voldria dir-ho tot de colp
si viure és només un moment
com diu la gent major
Prova a preguntar a qui ha sigut feliç:
abans que trobes resposta t'endurà com una ona
el silenci d'un sospir
|
||||
7. |
Fora del riu
03:36
|
|
||
|
Tot el soroll que fa que no pugues pensar
s'atura de sobte i tu mirant al teu voltant
com si fórem tots estranys, com si fórem estranys.
este abraç que ofega quan vol ser sincer
i estes paraules que cobren un sentit invers
són espines d'un roser, són espines d'un roser.
Fora del riu
semblen no passar les hores
s'escapa l'estiu
i tu encara dret allà pensant
en si l'aigua mullarà
i clar que l'aigua mullarà
l'aigua mullarà
perquè l'aigua mulla.
Este dolor que penses que ningú compren
té la remor de tants dolors iguals que el teu:
cada muscle té una creu, cada muscle té una creu.
Fora del riu
semblen no passar les hores
s'escapen estius
i tu encara dret allà pensant
en si l'aigua mullarà
i clar que l'aigua mullarà
l'aigua mullarà
perquè l'aigua mulla.
|
||||
8. |
Diumenge
03:19
|
|
||
|
Crec que estic perdent el gest de sorpresa
i no recorde els somnis d'anit
no recorde els somnis d'anit
Sort que duus els ulls plens de meravella
i veuen el que no veig de mi
Vaig tindre les ales d'un drac salvatge;
el foc ja no em calfa ni els peus
el foc ja no em calfa ni els peus
Sort que en dibuixar un sol al paisatge
has templat el món un moment
Creues els espills i pareix tan fàcil...
Fer-se gran és vore com tot es fa petit
fins que s’encaixa al costum
com taulells premsats en el mur
Sort que m'has pintat la finestra al pit
per a que em travesse la llum
Creues els espills i pareix tan fàcil...
Fas un nou diumenge
amb retalls d'un collage fantàstic.
|
||||
9. |
L'Esperit
04:35
|
|
||
|
(A Miguel Borrego)
Sembla que el terra se mou
Este regne no apareix al mapa
Diuen que a un clar dins del bosc
Hi ha un riu que te torna la mirada
I veus la matèria del món
trenada en patrons de l'Esperit
Dura només un moment i acaba l'encís
Vas desteixint les foscors
Deixes a l'esquena un fil de llana
Diuen que al clar dins del bosc
La lluna et mostra la teua cara
I veus la substància del món
mudant en colors
cobrant sentit
I entre la lluna i la pell, la nit un cordell
I veus la matèria del món
trenada en patrons de l'Esperit
Dura només un moment i torna la nit
I ballen els vius amb els morts
Anhels i records junts
Ja estàs, Miguel, dins del riu
Marxa tranquil
Veus la matèria del món
trenada en patrons de l'Esperit
Dura només un moment i torna la nit
|
||||
10. |
Camine descalç
04:43
|
|
||
|
Hi ha qui vol morir per la causa justa
Quan trau els ganivets té la millor excusa
Hi ha qui vol les peces del tauler sempre en ordre
Per manar peons assegut a una torre
I no és que jo no crega en res
És que tot allò en el que crec es toca amb els dits
Hi ha doctors Jekyll fent de policia
I amants del crim previ celebrant cada víctima
Hi ha qui vol la vida si s'ajusta a unes normes
I busca el concepte que apresone les formes
I no és que jo no crega en res
És que tot allò en el que crec es toca amb els dits
No és que jo no crega en res
És que tot allò en el que crec té cos i té pes
Lliura'm del soroll de la gran aldea
Em reserve el dret a no tindre ni puta idea de res
He calçat sabates que m'estime per ser meues
Hui no van en lloc, sense sola i totes velles
I no és que jo no crega en res
És que tot allò en el que crec es toca amb els peus
I no és que haja canviat el pas
És que des d'ací endavant camine descalç
Camine descalç
Camine descalç
Camine descalç
|
||||
Carles Chiner Valencia, Spain
Cante molt, cante fosc, cante clar.
If you like Carles Chiner, you may also like:
Bolsa Gigante, Cemento Mar
by Triste y Gorda
supported by 4 fans who also own “Amateur”
go to album
Blissfully blown out jangle pop from Spain’s bustling indie scene. This is more Shop Assistants than Hinds, with lyrics in Spanish.
go to album
The Spanish artist makes lush and vivid folk music with vulnerable lyrics.
go to album
Bystander (Deluxe Digital Edition)
by Johanna Samuels
The LA-based folk singer reconciles with her past and looks to the future on her new album.
go to album
“Portraits” is a collection of expertly drawn narrative songs with sharply observed lyrics and rustic instrumentation.
go to album
Blue No More
by Gabriella Cohen
Ben Wheeler uses an East German synthesizer and a Soviet flanger to create hauntingly weird yet bright and open electronic soundscapes.
go to album
Johanna Samuels writes introspective and empathetic songs that explore authenticity with lovely, low-key pop melodies.
go to album
